Teclat als mòbils: físic o virtual?
L’altre dia, al Vist i no vist 24 hores, vam poder estar parlant una estona sobre mòbils i altres amb l’Albert Cuesta, de Canalpda.com. En un moment de la conversa, l’Albert va dir que havia provat de treballar un dia sencer només amb pantalles tàctils i teclats virtuals, sense teclats físics (amb l’iPad, concretament). La conclusió havia estat que és molt més complicat treballar amb aquests tipus de teclat, i que calien més hores per fer la mateixa feina. Una altra crítica va ser que ara a l’estiu és quasi bé impossible veure una pantalla tàctil en plena llum del sol, i que els usuaris de telèfons sense teclat físic hem d’anar a buscar ombres.
Tot això m’ha tingut uns dies rumiant si realment els teclats tàctils han sigut un boom i s’han posat de moda però en realitat són menys pràctics que els físics de tota la vida. I com que no em queda clar, què millor que exposar els punts importants i deixar que m’ajudeu a decidir? Per limitar una mica ens centrarem en els telèfons mòbils, el cas més evident de disputa entre els dos models de teclat. I quan parlem de teclats físics ens referim als complets, amb una tecla per lletra, i no als T9.
Avantatges dels teclats virtuals en pantalles tàctils
Quin és el principal avantatge d’un teclat virtual sobre un físic? Que simplifica el dispositiu. Tenir teclat a la pantalla tàctil vol dir no tenir un telèfon amb elements mòbils, ja siguin lliscants o plegables. Això implica una comoditat inigualable i a més evita els problemes que comporta qualsevol peça mecànica: que es faci malbé, que es gasti…a més, un dispositiu amb un teclat lliscant sempre serà més gruixut, menys portable. I en cas que el teclat sigui com el de les Blackberry, és a dir, fix, el problema és que la pantalla ha de ser més petita per mantenir unes mides lògiques. No pots tenir una pantalla de 3 o 4 polzades i a sota un teclat físic.
La qualitat d’un teclat virtual depèn del sistema operatiu que el generi, però també de la pantalla. I últimament estem veient com els fabricants de mòbils s’estan centrant en aquesta part: la Retina Display de l’iPhone 4 i la SuperAMOLED de Samsung, HTC i companyia són exemples de com tenen clar que la qualitat de les pantalles és un punt molt important a l’hora de triar un dispositiu. I sobre els sistemes operatius, no he tingut la sort de poder provar un Android tanta estona com per poder-lo comparar amb l’iOS, però estic segur que està a l’alçada d’aquest (i a l’iPhone el teclat funciona a la perfecció).
Un teclat virtual té un altre avantatge: es pot personalitzar. Cada aplicació necessita unes tecles concretes, i amb un teclat virtual – que no és més que una imatge sobre una pantalla- és molt més fàcil fer-les variar. Per exemple, l’iPhone mostra unes tecles o unes altres en funció de si estem escrivint en un camp de text normal o en el camp de correu electrònic d’un formulari. També poden adaptar-se a l’idioma de l’usuari (un teclat que només es fes servir per escriure en anglès podria estalviar-se els accents o la Ç). Per altra banda això podria arribar a ser un inconvenient, ja que ens trobem cada vegada amb un teclat diferent i pot ser que ens acabem fent un embolic.
Inconvenients (i avantatges dels teclats físics)
El principal inconvenient? Bàsicament el que deia l’Albert, que no hi estem acostumats. O que és més difícil acostumar-s’hi. O potser que no ens hi podrem acostumar mai prou com per ser tan àgils teclejant tecles de veritat com en una pantalla. Sigui com sigui, la velocitat d’escriptura -i la comoditat- sobre un teclat físic sembla ara per ara inigualable per qualsevol altre sistema. Fixeu-vos-hi: quan feu servir un teclat virtual, segur que cometeu molts més errors que en un teclat físic. És qüestió de pràctica, perquè portem molts més anys fent servir els teclats de tota la vida ***
A més, un teclat físic el podem fer servir on vulguem, independentment de si hi ha sol o ombra. Per molt que s’hagin millorat les pantalles, segueix sent un maldecap fer-les servir quan el sol les il·lumina directament, i més quan s’embruten de suor, per exemple, ara que és estiu.
Fer combinacions de tecles també és molt més senzill en teclats físics. L’Oriol l’altre dia explicava com havia utilitzat la seva Desire per entrar per SSH a un servidor, i com havia hagut d’investigar per aconseguir emular la funció de Ctrl+C o Escape. Amb un teclat físic pots tenir localitzades més fàcilment les tecles especials així com clicar-ne dues o tres a la vegada, o fins i tot combinar una tecla física amb un gest a la pantalla tàctil.
I vosaltres què hi dieu?
Quan preguntes a algú si prefereix teclat físic o virtual, quasi bé sempre té una resposta i una justificació molt clares. Així que vosaltres, sou més de teclat físic o teclat virtual? Quin teclat té el vostre telèfon? I encara més important: tiraríeu un mòbil o un altre en funció del tipus de teclat?
Home, jo puc escoltar Catalunya Radio però mitjançant l'aplicació A Online Radio. Si el que preguntes es si funciona com ...
tranquil, no hi ha pressa... però la ràdio no és pas FM o sí? 
Segons les noves condicions del servei descrites a
http://www.spotify.com/es/help/faq/unlimited/how-much-music-can-i-play-with-spotify-open/
el límit de les 10 hores s'ha transformat en 2,5 hores a la ...
He llegit per alguna web de Linux que potser hi ha també client d'escriptori per Linux... Si no n'hi dubto ...
No m’agraden les pantalles tàctils a les càmeres per exemple, em semblen una pijada. Tot i així, he d’admetre que m’agraden les pantalles tàctils i en principi no m’agradaven, però estic encantada amb un iTouch (no és mòbil però quasi). Es normal, crec jo, que en principi es facin més faltes amb una tàctil, ja que no notem les tecles i hem de veure-ho a la pantalla si ens equivoquem, en canvi en un físic, ja pots saber que has comés un error perquè saps on és tal lletra i que has apretat X vegades. Però alhora el fet de que sigui virtual fa que puguis comptar amb molt més lloc per la pantalla i per totes les funcions, es més pràctic perquè no et fan falta tantes tecles per fer qualsevol cosa.
Els teclats físics ocupen molt d’espai i només fan una funció, jo em quedo amb els virtuals, però mai per les càmeres!
havent provat el Swype en una Magic, estic encantadíssim i no trobo a faltar cap teclat físic. És cert de lo de l’estiu, que anem buscant ombres per arreu, però és un mal menor.
Jo voto pels teclats virtuals (tot i la reducció de mida de les pantalles…)
Doncs jo tinc un Android amb teclat físic, i si bé és cert que és més gruixut, és molt còmode escriure-hi. Amb un teclat virtual cal estar més atent a no cometre errors. En aquest sentit és més ‘estressant’. Per això, escriure en un teclat físic és més ràpid, a dia d’avui inigualable.
Ara, si no se’n fa un ús intensiu, suposo que un teclat virtual també deu anar bé.
Salut!
Una altra avantatge del fisic: et queda tota la pantalla lliure per veure el q escrius (bàsic, per exemple, en un xat, per veure el q et diuen).
Per cert, el Swype molt b, pero en català no serveix per res, no?
Aleix, el Swype s’ha d’”entrenar”. Si una paraula no te l’escriu, l’has d’escriure en normal (lletra a lletra) i ja se’t queda guardada a la teva biblioteca. Si tornes a traçar la paraula ja veuràs com l’escriu bé, i amb accents i tot!! quan portes 15 dies utilitzant-lo, va perfecte!
salut!
Jo busco ombra a l’estiu encara que no utilitzi el telèfon per tant, l’argument es una mica xorres.
Soc usuari de Blackberry i no canviaria la facilitat i rapidesa que tinc per escriure mails envers els virtuals.He probat l’iphone i reconec que no estava entrenat però ho trobo lent a més de que cal cercar les ombres pq si no no veia res.